Els hospitals referents en oncologia pediàtrica es troben a la ciutat de Barcelona i la durada dels tractaments acostuma a ser llarga. Per a les famílies fora de l’àrea metropolitana els desplaçaments per anar als hospitals són un dels principals problemes, ja que, si el diagnòstic per si obliga a una reorganització dràstica en les dinàmiques familiars, viure lluny dels hospitals referents suposa un major trasbals, perquè va acompanyat de despeses extres, inassolibles en molts casos.

Disposar d’un lloc a prop de l’hospital on viure de manera gratuïta mentre duren els tractaments és donar un baló d’oxigen, un alleujament que ajuda a afrontar el procés de la malaltia des d’una perspectiva més serena i amb més qualitat de vida.

Com neix el projecte?

La idea sorgeix de les necessitats detectades pel grup de famílies que van formar l’AFANOC l’any 1987. Ja aleshores se somiava en un recurs que anés una mica més enllà de tenir un sostre prop de l’hospital. La imatge d’algunes famílies dormint a dins del cotxe per no poder assumir nits d’hotel s’havia donat més d’alguna vegada i les dietes per allotjament i manutenció aleshores eren del tot insuficients. Existien alguns pisos d’acollida, però no podien cobrir totes les necessitats. El projecte de la casa d’acollida es planteja com un somni a llarg termini, una utopia, per les seves característiques especials d’excel·lència, ja que el recurs, a més de ser un sostre, havia de ser nou, bonic, lluminós i amb un equip multidisciplinar que atengués totes les seves necessitats.